Una de les redaccions que he triat és aquesta d'Irene. És un cant al futur. Un cant a la ingenuïtat. Beneïda siga!. Ja em contareu... de vegades els desitjos es fan realitat, tot és cosa del temps...

Autora: Irene Boscà Curs: 1er E Data: 17 de maig de 2007

Era un dia d'estiu, el sol calfava amb força, com sempre, la iaia estava en la saleta, fent ganxillo i jo en la terrassa, tombada en una hamaca prenent-me un granissat de llima. Estar allí era avorrit, i vaig tindre la idea de cridar a Virgínia per què anàrem les dos a la piscina municipal. La piscina estava buida, com de costum, és normal en un poblet tan petit.

Virgínia i jo vam tirar-nos a la piscina i vam començar a fer carreres, a jugar a "tiburon", i com no? vam estar hores dins l'aigua... fins que vam caure rendides a la tovallora, i ens vam relaxar... en açò van arribar Anna i Raquel, que anaven amb dos "tios" raros, resulta que aquells "tios" eren els cosins de Raquel, que havien anat a passar l'estiu a ca Raquel, com comprendreu Virgínia i jo no volíem entrar a la piscina, però un d'aquells cosins de Raquel, que per cert, es deia Marc, va començar a xarrar amb nosaltres, era un noi molt simpàtic i sobre tot molt divertit, l'altre cosí, que es deia Xavi, també era molt tímid. Des d'aquell dia vam estar tots els dies d'aquell calorós estiu junts: Virgínia, Anna, Raquel, Xavi, Marc i jo. Al fi va arribar el dia en el qual Xavi i Marc havien de tornar a la gran ciutat. Vam anar a acomiadar-nos d'ells a la parada d'autobús, i veiem com uns amics s'allunyaven de nosaltres, però ens calmava el fet de pensar que tornarien a estar amb noslatres.

Hui per hui, tenim 24 anys, Xavi i Virgínia són nóvios, Marc té una nóvia que es din Paula, Anna és una famosa escriptora, i jo... deixem-ho en que... SÓC UNA BALLARINA PROFESSIONAL, FAMOSA EN MIG MON! ara, cada estiu anem a aquell poble, que tantes alegries ens ha donat. I recordem aquella vesprada d'un dia d'un caolorós estiu, quan teníem 12 anys.