Apunts d'alumnes sobre la conferència del 25 d'abril

Aquest és un dels treballs seleccionats pels professors de Socials, de segon d'ESO sobre la conferència que va donar el dia 25 d'abril el professor Antoni Royo.

La seua autora és l'alumna de 2n B Esther Tàrrega Pallarés.

LA BATALLA D'ALMANSA

Tot començà amb la mort de Carles II "l'encantat", que va morir sense desendència degut a la mescla de la sang entre la família reia, que era estèril.

Ell encara que va morir sense cap fill va deixar escrit que volia que el successor fóra Felip de Borbó. Però el poble estava descontent amb això ja que la desconfiança cap als francesos era evident per diverses causes.

Per la situació en la qual s'encontrava el poble Carles d'Aústria no es va rendir.

Aleshores mentre que Carles pensava el que podia fer per tindre el poder, va aparéixer un nou personatge en aquesta història: Loan Baptista Basset, un llaurador de família humil que li va proposar una idea a Carles d'Aústria:

Joan li va dir que fóra "predicant", per dir-ho d'alguna manera, l'eliminació dels alts tributs que a molts llauradors se'ls havien imposat.

Carles va acceptar la proposta i li va començar a "parlar amb el poble", cosa que a poc a poc va fer que la gent s'uniren a ell.

Així, mentre que Carles d'Aústria guanyava adeptes, Felip els perdia fins que Carles d'Aústria es va fer amb el tro obligant així a Felip a l'exili cap a Castella.

Però a l'hora de tindre el poder Felip no es va donar per vençut i va fer un intent de conquerir Madrid, però l'intent li va eixir igual que a Felip.

Així, Felip de Borbó amb els seus seguidors, els Botiflers: França i Castella, i Carles III (Carles d'Aústria) amb els Maulets: Anglaterra, Holanda i l'emperador d'Alemanya; així l'enfrontament d'aquests es veia inminent.

Per això, després de moltes batalles va arribar la que seria l'última: La Batalla d'Almansa. Va tindre lloc en aquest poble (Almansa) que es troba entre el límit de València i Castella, el dia 25 d'abril de 1707.

Desgraciadament per al regne de València la batalla va ser guanyada pels Botiflers, la qual cosa va provocar que Carles i els seus seguidors tingueren que fugir cap a Tortosa. Però els Botiflers no van tindre prou amb la victòria, ja que inclús després d'haver conquerit Xàtiva, la van cremar amb la gent dins, després d'aquests successos van caure València, Castelló..., fins que finalment en 1708 va caure Alacant.

Encara que els Maulets continuaven lluitant a Catalunya on van rebre la derrota final al 1714.

A més a més quan el regne de València va ser conquerit va perdre moltes coses:

Vam perdre les llibertats, la llengua, els drets, els furs que van ser substiuïts pel Decret de Nova Planta, i n'hi ha a més, ja que el regne de València va passar a ser part de Castella i va ser marginat.

D'açò fa 300 anys i encara hui no hem recuperat tot el que vam perdre malgrat que ara tenim una altra volta la nostra llengua, un estatut...

I sabent que mai s'ha parat de lluitar per recuperar-ho, potser algun dia aconseguim tot allò que aquell 25 d'abril vam perdre.