Ací tenim una bona reflexió sobre una època meravellosa i màgica que és l'adolecència i la incidència dels amics en aquests anys. M'ha semblat interessats, i m'agradaria que aportareu alguna cosa més.
Tots sabem que en l'adolescència no es pot sobreviure sense amics. Els amics són aquelles persones que mai t'han deixat de costat, són aquells que t'han ajudat en els bons moments i en els moments roïns, i són aquells que et volen tal com tu ets de veritat.
N'hi ha diferències entre les persones que fan la tasca de fer amics més difícil. N'hi ha algunes persones que jutgen a la gent abans de coneixer-la, i perden l'oputinitat de a la millor trobar un bon amic.
Algunes persones fan amics instantàniament, només han de ser ells mateixos.
Però, també n'hi ha altres persones que pel fet de què són tímids i molt vergonyosos, els és difícil fer amics.
N'hi ha vegades que aquesta gent pensa que ningú els vol perquè són diferents, però cada un de nosaltres som diferents i si no trobes a un amic a l'instant, no et preocupes perque el nom està ple de gent i segur que algun dia trobaràs a eixa amiga tan especial.
5 comentaris:
No hi ha res més bonic que tindre amics , que t'ajuden a sobreviure en aquesta obra de teatre que es la nostra vida.
No cal ser perfecte per fer amics ni tampoc tenim que ser d'una manera determinada per tindre'ls, ja que un amic es una estrela més en el cel de cada persona i les estreles no es fan ni es creen sinó que aparèixen...
Perquè aquells als que els diem amics són els que quan plorem estàn al nostre costat, això son el amics.
Els millors amics, aquells que ho donarien tot per nosaltres.
Esther Tàrrega
M'encanta com escrius Esther. I vull contestar-te amb algunes reflexions meues. Tu dius que la vida és una obra de teatre.En certa manera així és. Però el paper que ens toca interpretar no està dirigit per ningú. Cadascun de nosaltres som els nostres directors. I triem el paper que volem interpretar. I també elegim els nostres companys de "reparto". Encara que, de vegades, la màgia de la vida, o el destí, que en deien els grecs, fa que apareixca (com tu molt bé dius) una estrela en la nostra vida...
Miguel porfa pon alguna información del trazado de las ciudades romanas . Celia Tárrega
Entre l'amistat aparent i la real hi ha un abisme. Els amics són per a les ocasions. Generalment, els més fidels són els de la infància y adolescència. Una abraçada
mencanta aquest blog, parleu tambe de les bibracions de la vida que en penseu della del bons i els dolent moments :
qui ?? en va formAR
Com ??
perquee ??
tantes preguntes a fer i totes sense resposta...
apaaa ia manire pas
Publica un comentari a l'entrada