25 d'abril. Apunts de la conferència, Josep Vilar.

Josep Vilar Martí 2-D

Carles II
Tot començà quan un rei Espanyol anomenat Cales II "el Hechizado" i fill de Felipe IV de Espanya i de Mariana de Austria, no tinguè descendència reconeguda, li van posar aquest malnom per que es creía en aquellaepoca que aquest estava embruixat i que per aquesta raó no podía tindre descendència. A més uns estudis moderns, basant-se en documents antic han demostrat que cuan aquest rei tenía tres anys, encara mamava i que quan tenía nou anys aprenguè a llegir, cosa que és molt anormal hui en dia i que en aquella época ja ho era. Tant va arribar a ser, que sumant la seva pèsima salud, el seu comportament, i la seva poca aptitud per a aprendre, va adquirir el seu malnom.
Encara que la corona Espanyola no va voler reconeixer que el succesor a la corona no estava massa bé del cap, ja que era un poc deficient, la veritat és que ho era més del que la població creía.
No obstant, ja als 18 anys el varen casar amb Mº Luisa d’Orleans a l’any 1679 i a l’any 1689 es mor.
Sols morta, Carles II es casa amb Mariana de Neoburgo però al cap de poc de temps, és Carles II el que mor sense descèndència alguna.
Però, abans de que morís, quan Carles II tenía 28 anys, els rumors deien que estava endemoniat i que portaría a la corona a la catastrofe. Per això Frai Froilan , va demanar a l’esglèsia que obrira una investigació sobre el rei, ja que deien que estava endemoniat. Ja que la Esglèsia no ho va confirmar, i no autoritzà a Frai Froilan per a que investigara sobre el cas, ell ho va ferr pel seu compta sense el permís de l’Esglèsia.
Alguns rumors acusaven a unes monges del monestir de Cangas de Onís, la primera capital Espanyola després de la reconquesta cristiana, situada dins de l’antic Regne d’Asturies, de fer rituals en contra del rei i que estaven endemoniades.
Esva recolzar en una antiga llegenda que diu que les persones que naixen en divendres Sant, poden visualitzar en determinades ocasions als morts e inclús comunicar-se. Aquest era el cas del pare ja difunt de Carles II, Felip IV, el qual va naixer en divendres Sant. Per aquesta raó, ell afirmava que la família estava semiembruixada.
Frai Froilán va decidir viatjar fins a eixa població per parlar en les monges endemoniades (tengo una pregunta para usted, senyor demonio…). Després de numerosos intents, el dimoni, no els va dir res d’important.
Però un endemoniat de Constantinoble, va dir que l’autor de l’encanteri fou una tal Isabel de la qual no es té informació ninguna, però que aquesta tenía els instruments per a realitzar l’encanteri. Prop de Cangas es va trobar una Isabel que confirmà que ella havia estat l’autora però no va voler dir res més al respecte.

La guerra de la succesió Espanyola
El conflicte de la guerra de la succeció Espanyola va sorgir aleshores per veure qui ocuparía el tron d’Espanya. I encara que abans de marir, a Carles II li van fer firmar un document el qual acreditava en ell que el succesor a la corona Espanyola sería Felip d’Anjou o d’Avinyon.
En aquell temps, Espanya comprenía també la part Sud d’Amèrica i era l’Imperi més poderòs, fins i tot es deia que en Espanya no mai es ponia el Sol ja que mentre en la Península Iberica el sol es ponía, en Amèrica eixía.
Tal era la ambició dels paísos més poderosos, que arribaren a fer dures batalles entre
G. Bretanya i França generant-se així dues bandes, inclús dintre de la pròpia Península Ibèrica.
Els dos unics pretendents i amb un parentesc llunyà a Carles II foren Felip d’Avinyon, net de Lluís XIV de França que era cunyat de Carles II , i Carles d’Austria el qual era fill de Leopoldo I que era oncle de Carles II i casat amb la mare de Carles II..
Per la part Franessa s’aliaren l’antic regne de Castella, Baviera, Napols, Sardenya, mentre que per la part Anglessa s’uniren Portugal, l’Imperi Austriac, l’ Imperi Alemany, Holanda, Hungria, Saboia i la Corona d’Aragó.
A la Corona d’Aragó, hi hagué un fort conflicte entre els mulets (gent del poble i a favor de Carles d’Austria ) i els botiflers ("beautix fleur" en Francés que significa; la flor bonica) que eren els partidaris de Felip d’Avinyon.
En els territoris conquerits per Felip d’Avinyon hi hagué revoltes degut als forts impostos que es feien pagar. però aquestes no tingueren exit, i degut a que quan els botiflers conqueriren Ocitània el primer que feren fou anular les lleis vigents i prohibir el Valencià com a llengua oficial. Aquests fets provocaren entre la població valenciana, una desconfiança total de cara als botiflers. Els rics de catalunya estaven a favor de G. Bretanya ja que era el principal comprador de raïm i panses, però un poc conformes amb els botiflers ja que en la corona s’avien plantat gran quantitat de moreres que produien la seda i que es venía molt bé a França, però després del que havia pasat a Ocitània, ningú no tenía confiança en els Francesos, així que estigueren a favor de Carles d’Austria. Mentre que a l’altra part, a castella, els tenía sense compte que prohibiren el valencià com si no, i com allí es cultivaba majoritariament la morera no hi hagué conflicte ningún.
Els exèrcits de Carles d’Austria reconquesten els territoris ocupats en un principi per els botiflers i arriben fins a Madrid però es retiren per deficiència de mitjans fins a arribar a Almansa on el dia 25_04_1707 sofreixen una gran derrota. Allí els botiflers guanyen i tal com es creïa, prenen València i el valencià es prohibit, les lleis són anulades i els drets tambè, i es sofreix una pujada d’impostos.
Els exèrcits de Felip prenen València, incèndien Xativa, ja que va oferir una gran contra ells resistència, i li canvien el nom. La van anomenar San Felipe, però aquest nom no va ser acceptat per ningú i al cap del temps es va perdre. Però en canvi, el Valencià, que va esser prohibit, no ha sigut oblidat i encara hui en dia, es parla, s’estudia, i es viu…