La meva llista de blogs

Reflexions al voltant de l'aparició de l'ésser humà

Reflexions al voltant de l'origen de l'ésser humà

L'origen de l'ésser humà no està gens clar. Al llarg del temps s'ha tractat d'explicar-ho de diverses maneres, però ninguna d'eixes teories ho explica completament. La veritat és que no sabem qui ens ha ficat ací al món, ni d'on venim.
De sempre s'havia admés com a vàlida la teoria de què això havia estat una cosa divina. I ja està. Però allà a finals del segle XIX va aparéixer Charles Darwin amb la seua teoria de l'evolució, on venia a trencar amb el suposat origen diví de l´ésser humà, i ens va complicar la cosa dient-nos, en poques paraules, que havíem evolucionat a partir dels monos. És a dir que els nostres besavis eren monos. No va faltar qui en va dir: "Tu vindràs del mono, jo no!".
Aquesta teoria avui en dia no té cap sentit. Si tenim alguna cosa clara és que l´ésser humà i el mono (al dir "mono" em referisc a qualsevol espècie de simi) són espècies distintes, i que, això sí, venim d'un antepassat comú, a partir del qual s'han creat les diverses espècies de monos, i també l'ésser humà. Cadascuna d'eixes espècies ha evolucionat a part de les altres.
Però, així com els goril·les o els ximpanzés, des que van aparéixer sobre la Terra , fa uns 6 ó 7 milions d'anys, no han evolucionat a penes, no passa el mateix amb l'ésser humà. Per aquella època (fa 6-7 milions anys) ja n'hi havia personatges que anomenem "prehomínids" (apareguts a l'ésser humà, perquè paréix ser que caminaven drets, amb més o menys gràcia). Però després d'uns anys, donen un "salt evolutiu" i es converteixen en "australopitecs", i més trad, peguen un altre "salt evolutiu" i es tornen "homo hàbilis", i després es fan més intel·ligents i entra en la Història "l'homo erectus", i després, encara un altre, "l'home de Neanderthal", i ja per fi, fa quatre dies com aquell que diu (40.000 anys) apareix sobre la Terra "l'homo sapines sapiens", que som nosaltres ... i menstrestant, els goril.les i els altres simis, segueixen igual, fins a ara. Això no té sentit. Com és que una espècie evoluciona i l'altra no?. Eixe precisament n'és el tema.
A mi em fa la impressió de què s'està provant de fer un ésser humà perfecte, (seria allò que els catòlics diuen, "un home a imatge i senblança de Deu"), però després de molts intents encara no s'ha aconseguit.
Jo crec que això de l'evolució de l'ésser humà podria haver passat així: Fa uns 10 milions d'anys (quan van aparéixer els primers grans primats) se'n va agarrar un i se li va dotar d'algunes característiques humanes. L'experiència va resultar un autèntic fracàs, i ben prompte (prompte en termes geològic poden ser 3 milions d'anys) se'n va crear una altra nova espècie, més perfecta, però encara lluny del punt desitjat. I així van passar per la Terra en els darrers quatre milions d'anys diverses espècies (que no descendeixen l'una de l'altra) dels anomenats éssers humans. Fins arribar a l’actualitat, que ni de bon tros s'ha aconseguit fer un ésser humà perfecte.
----- ----- ----- ----- ----- ----- ----- ----- ----- ----- ----- ----- ---
QUAN I QUIN SERÀ EL PRÒXIM "SALT EVOLUTIU" DE L'ÉSSER HUMÀ? (s'admiteixen teories, perquè totes les teories són vàlides fins que es demostre que no ho són)

Tècniques d'estudi


Característiques d'un/a bon/a esdudiant/a

Es marca objectius molt clars. És a dir, sap exactament en cada sessió d'estudi quin és el treball que s'ha programat fer. I el fa. Exemple d'uns objectius ben marcats: estudiar tres fulls de Naturals, fer els exercicis de Matemàtiques i el mapa de Socials. Una vegada acabat això ja ha acomplit els objectius. Si els objectius no estan massa clars (o siga si no tenia molt clar si s'havia proposat estudiar un o dos o tres fulls de Naturals), quan acabarà d'estudiar tindrà dubtes de si ha fet tot allò que havia de fer.
Sap perfectament quines són les tasques que ha de fer. Encara que semble una tonteria, no ho és. Quan el professor/a està manant feina per a casa, l'alumne/a ha de comprendre a la perfecció, si (posem per cas) el mapa s'ha de pintar de roig, o no cal que es pinte, o si s'ha de pegar a la llibreta o no..., o si s'ha d'estudiar l'apartat que el professor/a ha explicat, o tan sols s'ha de llegir... El que no és pot fer, és aplegar a classe i dir allò de "no sabia que s'havia de completar el mapa amb els rius (per exemple). Per a evitar això, l'atenció a l'hora de què el professor/a mane la feina, ha d'estar al 100 per cent, i aleshores apuntar-ho a la agenda, i si alguna cosa no està clara...doncs ja saps, ho preguntes al professor/a.
Programa i distribueix el seu temps per a l'estudi. Aquesta característica no té sentit si no es porta a terme l'anterior. Quan un/a alumne/a sap sense cap dubte què és allò que ha de fer, el que farà a continuació serà marcar-se prioritats. Vull dir, si una de les tasques que té marcades a la agenda és difícil, o llarga, caldrà programar-se més temps (o més dies). El que no es pot fer, és seure's a la taula el dia abans d'entregar la tasca i aleshores descobrir que allò que havia manat el professor/a és llarguíssim (i molt difícil), i no es por fer en la mitja hora que tu t'havies programat (evidenment, aquest/a alumne/a, no s'ho havia programamt bé ni de bon tros). El que hauria d'haver fet, és, després de manar la tasca, en aplegar a casa, i veure que n'hi ha una faena llarga que fer, aleshores, s'ho programe i en tres o quatre dies, o els que facen falta o fa. ¿val?. Aquest és un del defectes que més detecte en l'alumat (encara que, n'hi ha excepcions)
No ajorna mai (o gairebé mai) l'estudi. Ací valdria aplicar aquella dita castellana de "no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy". Crec que no val la pena fer cap comentari al respecte. La cosa està ben clara, ¿no?. El que hages de fer, quan abans estiga fet millor. Per això, si hem començat amb una dita castellana, acabarem amb una dita valenciana: "faena feta fa goig". ¿o no?
Llig amb velocitat i comprensió altes. Bé, això de llegir ràpid i comprenent el que es llig no es pot aconseguir d'un dia per a un altre, cal fer moltes pràctiques i llegir molt. I sempre mirant de veure si allò que estem llegim ho anem comprenen. Si no, ho tornem a llegir. Encara que la velocitat lectora no siga alta, és preferible anar a poc a poc (al principi, després u s'acostuma i sense voler llig més a pressa) i no deixar passar ni un rengló sense saber (lectura comprensiva) què és allò que ha llegit.
Estudia amb atenció i concentració, sense distraure's. El bon estudiant/a quan està davant del llibre no perd el temps. És a dir, està estudiant. No val allò de passar-se les hores enmig dels llibres i llibretes i dirigir la seua atenció cap a altres coses que està pensant que no vénen al cas, o està pendent d'altres coses que encara vénen menys al cas (ja sabeu, mòbil, internent, televisió...) Per a això (per a estudiar amb atenció i concentració) fa falta (si no tens una facilitat natural per a concentrar-te, que n'hi ha gent que sí que ho té) es necessari practicar exercicis de concentració. I sobre tot practicar. Val més un hora concetrat en l'estudi que tres, amb l'atencio que va i ve.
Repassa els continguts i els conceptes que ja ha aprés. El repàs és un costum d'allò més bo. Per molt motius, un seria per veure de reforçar aquelles coses que potser en una primera sessió d'estudi no quedaren massa clares, i un altre (i importantíssim) perquè, si ja t'ho havies estudiat bé, amb el repàs ho memoritzaràs amb fermesa i després serà molt senzill recordar-ho. I no passarà allò que de vegades passa en els exàmens que sí que ho saps, però no te'n recordes bé.
Segueix al peu de la lletra les instruccions del professor/a. Em sembla que ací no cal afegir molt. Ja sé que moltes voltes el professorat és com és i et venen ganes d'enviar-lo/a a "a fer l'auela..." però aquest no és el camí. És justament el camí contrari, el que mai has de seguir. Ja tindràs anys després per a pensar d'aquell professor/a el que vulgues, ara no. Ara és temps de fer-li cas en tot el que ell/a mana. ¿Entesos?.
Doncs, ja sabeu, qui segueisca aquestes mormes, li puc assegurar que l'èxit en els estudis el té garantit.

Seguidors